El Paleolítico medio en Catalunya: yacimientos en cueva y al aire libre [Fitxer informàtic] / Rafael Mora Torcal ; [dirigida per: Maria Lluïsa Pericot]
Mora i Torcal, Rafael


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2022
Dirigida per: Pericot, Maria Lluïsa. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1989
1 recurs electrònic (675 p.)

Desde la publicación de E. Ripoll y H. de Lumley del articulo "El Paleolitico Medio en Catalunya" (1965), ha transcurrido casi un cuarto de siglo. En todo este tiempo ha variado substancialmente tanto el método de trabajo como la forma de enfocar y resolver los problemas que plantea el registro fósil. En aquellos momentos todavía no se había aceptado entre los investigadores de este pais la existencia del Paleolítico Inferior, y muchos lugares de ocupación hoy atribuidos a esa cronología eran englobados bajo la denominación de Paleolítico Medio. El caso más representativo sería el Cau del Duc de Torroella de Montgrí y el Cau del Duc d'Ulla, que fueron estudiados con motivo de una tesis doctoral (Carbonell, 1985). A partir de entonces se han realizado diversos hallazgos que nos permiten revisar nuestros conocimientos sobre esta fase del periodo prehistórico. Para ello era necesario realizar tanto dataciones radiométricas como secuencias estratigráficas fiables en las que posicionar esta primera secuencia. También se debían llevar a término tanto análisis arqueozoológicos como palinológicos que nos permitiesen tener una visión más acorde con la realidad del periodo. Uno de los objetivos de este trabajo es la reinterpretación de este complejo "crono-cultural" a la luz de las sucesivas discusiones que se han producido entre los expertos y la aportación de los nuevos datos que se disponen del mismo. La linea de investigación propuesta es la tecnológica. Proponemos un método de análisis de los diferentes restos del registro lítico encaminado a caracterizar los procesos técnicos que se documentan en este segmento de la cadena operativa. Es evidente que no todos los yacimientos citados son interesantes, siendo discriminados en base al bajo número de restos que presentan y a su posición secundaria o primaria. Los dos bloques centrales en los que hemos basado el estudio han sido los Cingles del Capelló (Capellades, Anoia) y la secuencia inferior de la Cava de L'Arbreda (Serinya, Banyoles). Hemos considerado que ambos complejos pueden constituir el eje referencial de esta nueva estrategia de estudio del Paleolitico Medio catalán.

Ecosystem functioning of Mediterranean confined coastal lagoons: ecosystem metabolism, main drivers and phytoplankton community [Fitxer informàtic] / Maria Bas Silvestre ; [dirigida per: Xavier Quintana Pou]
Bas Silvestre, Maria


Girona : Universitat de Girona, 2023
Dirigida per: Quintana Pou, Xavier. Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals, 2021
1 recurs electrònic (161 p.)

Les llacunes costaneres mediterrànies de tipus confinat són cossos d'aigua poc profunds i dinàmics, amb un paper ecològic molt important. Davant la regressió que han patit durant els darrers anys, entendre el funcionament d'aquests habitats per una correcta gestió i conservació esdevé fonamental. Avui dia, un dels descriptors més importants del funcionament ecosistèmic és el metabolisme, l'ús del qual s'ha incrementat amb l'aplicació de la tècnica de l'oxigen lliure i el desenvolupament de sensors cada cop més assequibles i fiables. La quantificació de les taxes metabòliques i la identificació dels factors que contribueixen a la seua variació temporal i espacial són molt importants per avaluar el comportament dels ecosistemes i la seua resposta a futurs canvis. Així, l'objectiu d'aquesta tesi va ser estimar el metabolisme ecosistèmic d'un conjunt de llacunes costaneres mediterrànies confinades a la maresma de la Pletera, identificar els seus principals factors de variació i la seua aplicació per estudiar el f.

Inventari i transcripció de l'obra literària d'Albert de Quintana i Combis [Fitxer informàtic] / Maria Dolors Vilamitjana Carandell ; [dirigida per: Mariàngela Vilallonga, Albert Rossich]
Vilamitjana i Carandell, Dolors


Girona : Universitat de Girona, 2014
Dirigida per: Vilallonga, Mariàngela; Rossich, Albert. Universitat de Girona, 2014
1 recurs electrònic

La tesi recull l'obra poètica de Quintana i Combis, tenint en compte que conservem els manuscrits originals o les primeres edicions revisades per l'autor, a la casa familiar de Torroella de Montgrí. El fet de disposar del material a la casa pairal justifica que l'estudi ordeni, classifiqui i transcrigui els originals del poeta. Els objectius del treball acadèmic s'han centrat en l'elaboració d'una biografia d'Albert de Quintana i Combis (1834-1907), que comprèn totes les facetes en què es desenvolupà: propietari, polític, poeta; també en la catalogació dels Manuscrits de la Biblioteca Quintana i Combis, de Torroella de Montgrí; en la investigació de les diverses edicions de l'obra impresa poètica de Quintana i, finalment, en la transcripció diplomàtica de la seva obra literària completa.

Dinámica de microcontaminantes orgánicos en aguas de riego agrícola y su incorporación potencial en especies vegetales de interés agronómico [Fitxer informàtic] / Diana Calderón Preciado ; [dirigida per: Josep Maria Bayona i Termens, Víctor Matamoros Mercadal]
Calderón Preciado, Diana


[S.l.] : Universitat Politècnica de Catalunya, 2013
Dirigida per: Bayona i Termens, Josep Maria; Matamoros Mercadal, Víctor. Universitat Politècnica de Catalunya, 2013
1 recurs electrònic

En el darrers anys la pressió sobre els recursos hídrics s'ha incrementat degut al canvi climàtic i a un creixement poblacional i industrial desmesurat. És per això que l'ús d'alternatives sostenibles que permetin la conservació d'aquest recurs són imprescindibles. Un clar exemple és la implementació de l'ús d'aigua regenerada per al reg agrícola. Malgrat això, la presència de microcontaminants orgànics en aquestes aigües pot resultar en un risc potencial per a la salut humana. L'estudi realitzat i compilat en aquesta Tesi es divideix en dos grans apartats; el primer es centra en l'avaluació de la qualitat química de les aigües de reg agrícola i el seu impacte en els respectius cultius, mentre el segon avalua la incorporació de microcontaminants en plantes model. Els analits diana considerats en aquest treball pertanyen a diverses classes de compostos químics: fàrmacs i productes d'higiene personal, contaminants prioritaris i subproductes de desinfecció. Per a la determinació d'aquests compostos en matrius aquoses es van utilitzar metodologies analítiques anteriorment desenvolupades pel grup de recerca. Malgrat això, en aquesta Tesi es va desenvolupar i validar una metodologia analítica específica per a la determinació de microcontamiannts orgànics en material vegetal. En la primera part de la Tesi s'avaluà la qualitat química de les aigües utilitzades per al reg de dos zones agrícoles de Catalunya: Torroella de Montgrí (TM) i el Parc Agrari del Baix Llobregat (PABL). A TM s'avaluaren aigües de reg d'origen fluvial (riu Ter) i regenerades (efluent EDAR-TM). Tot i que la freqüència de detecció de microcontaminants orgànics va ser major en l'aigua de riu, la concentració total d'aquests va ser superior en l'aigua regenerada. Els cultius d'alfals i poma regats amb aquesta aigua mostraren concentracions quantificables de 5 microcontaminants orgànics (ibuprofèn, naproxèn, metil dihidrojasmonat, cafeïna i tonalida). A PABL, l'aplicació de dos models matemàtics va permetre el càlcul de la concentració teòrica en el teixit del cultiu en base a la concentració dels microcontaminants presents en l'aigua de reg. Els models foren validats mitjançant la comparació de la concentració teòrica obtinguda de l'aplicació dels models amb la concentració experimental present en els cultius de TM. En la segona part de la Tesi es va avaluar la incorporació radicular in vitro de 6 microcontaminants orgànics en dues plantes model (espatifil·li i enciam). Es caracteritzà el procés d'incorporació dels analits en el teixit vegetal i la seva posterior detoxificació mitjançant el càlcul de les respectives constants cinètiques, essent les propietats fisicoquímiques (massa molecular y log Kow) dels analits determinants. Finalment, s'avaluà la incorporació foliar in vitro d' 11 microcontaminants orgànics en fulles d'enciam. Tot i que la humitat relativa no va tenir una repercussió estadísticament significativa en la sorció dels analits diana en la fulla, sí la tingueren la solubilitat, la volatilitat i la polaritat d'aquests.

"Pro succurrendo necessitatibus dicti hospitalis" : els orígens del patrimoni i els mecanismes de finançament de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (s.XV) [Fitxer informàtic] / Jaume Marcé Sánchez ; [dirigida per: Daniel Piñol Alabart, Nikolas Jaspert]
Marcé Sánchez, Jaume


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2023
Dirigida per: Piñol Alabart, Daniel; Jaspert, Nikolas. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2023
1 recurs electrònic (506 p.)
Programa de Doctorat en Cultures Medievals.

La present tesi doctoral té per objectiu entendre de quina manera es va sostenir l'hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, una institució que va ser el resultat de la unificació de diferents hospitals l'any 1401. Fruit de la fusió, la Santa Creu va ser dotada amb el patrimoni dels antics centres, el qual va ser reorganitzat i administrat durant els primers anys de la centúria. Per aquesta raó, les preguntes que es planteja aquesta recerca pretenen conèixer, per una banda, com va ser gestionat el patrimoni que va rebre la Santa Creu i, per altra, quins van ser els mecanismes de finançament emprats per resoldre les seves necessitats durant el Quatre-cents.Per complir amb aquests objectius, el treball es divideix en quatre blocs principals. El primer bloc és l'introductori. En ell s'inclouen tots els aspectes formals de la tesi i una revisió historiogràfica dels treballs que han estat dedicats a l'estudi dels patrimonis hospitalaris, al finançament d'aquestes institucions i, finalment, a l'hospital de la Santa Creu durant el segle XV. En el segon bloc es detallen dels actors que van intervenir durant el procés fundacional, les problemàtiques que es pretenien resoldre amb la unificació, l'ordenament i el funcionament de l'hospital i l'encaix que tingué el notari dins de la pròpia institució. En el tercer bloc s'aporten noves dades sobre la manera com va ser resolta la dotació de la Santa Creu i quines gestions van dur a terme els seus administradors amb el patrimoni rebut. Tanmateix, s'inclou una anàlisi sobre l'impacte que tingué la fundació de l'hospital de la Santa Creu sobre els antics hospitals que hi havia a Barcelona. Finalment, en el darrer bloc s'ofereix una àmplia descripció dels diferents mecanismes que van ser emprats per sostenir l'hospital, que són, per ordre, la subvenció de 1407, els títols de deute públic barceloní, els llegats testamentaris, les donacions, l'almoina, les rendes patrimonials i la venda de productes en el mercat de segona mà.

La Nova cançó : aportació musical, repressió i censura (1958-1978) [Fitxer informàtic] / Maria Salicrú-Maltas ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer, Jaume Ayats Abeyà (codir.)]
Salicrú-Maltas, Maria


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2021
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de; Ayats Abella, Jaume. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2021
1 recurs electrònic (704 p.)

A partir de l'estudi dels músics i d'un corpus de cançons del col·lectiu Els Setze Jutges i Raimon realitzo l'anàlisi estilística del moviment de la Nova Cançó entre 1959 i 1975. L'estil que han aportat a la història de la música popular en català beu d'una part de la Chanson francesa però també, i això ha estat molt menys percebut, de la pròpia tradició musical catalana, i en alguns casos, com el de Raimon, de Modugno, de la Canzone italiana. L'anàlisi detallada de deu peces que avui són populars ha demostrat la diversitat d'elements musicals i socials que les ha fet perdurables i per què s'ha difós alguna cançó internacionalment, com és el cas de "L'estaca" de Lluís Llach. L'altra aportació de la tesi és l'estudi sistemàtic -més enllà de les anècdotes- de la repressió que van patir aquests músics i, especialment, dels mecanismes de la censura. Documentació inèdita i vivències dels protagonistes -censors, policies i funcionaris inclosos, a més d'organitzadors, mànagers discogràfics, públic i músics- permeten reconstruir en detall els procediments i les accions d'aquesta repressió al moviment musical. S'han localitzat els responsables executius de la censura i els corresponents informes i arguments. En l'entremig, es recuperen algunes lletres inèdites de cançons de la Nova Cançó que es prohibiren.

De aldeas autónomas al Estado tribal centralizado de Ullastret : Análisis arqueológico de la organización sociopolítica de los indigetes (S.VII-III a.C.) [Fitxer informàtic] / David Jesús Cebrián Martínez ; [dirigida per: Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén]
Cebrián Martínez, David Jesús


2023
Dirigida per: Sanmartí, Joan; Noguera Guillén, Jaume. Universitat de Barcelona, 2023
1 recurs en línia (294 p.)
Bibliografia.

Partiendo de una concepción materialista de la historia y el apoyo metodológico que aporta el marco teórico de la Arqueología del Paisaje, la presente tesis doctoral aborda, a través del análisis arqueológico y espacial, los procesos de formación y evolución de la organización sociopolítica -objetivo central- de uno de los pueblos indígenas ibéricos, los indigetes. Pero además, la alusión en las fuentes literarias al etnónimo indigetae pone de manifiesto la existencia de una entidad étnica que, según el núcleo de evidencias manejadas, surge con la eclosión de la cultura ibérica. Por ello, por primera vez, se analiza la etnogénesis de este grupo social en relación con el desarrollo del orden político para comprender el papel de fenómenos clave, como la reproducción ideológica y las luchas de poder en la articulación de esta área cultural prerromana. El estudio conjunto de estas dos realidades, reforzado con una lectura minuciosa del paisaje social, ha permitido la configuración de modelos de sociedad para cada fase histórica examinada en este trabajo.El objeto de estudio para hacer frente a la línea de investigación principal es el paisaje. La ordenación espacial del paisaje social en la Indigecia es una expresión de las estrategias de cambio sociocultural del grupo social y la matriz de vertebración de la sociedad, que tiende a dibujar sus formas sociopolíticas y de ejercicio del poder en la construcción territorial. De hecho, el examen territorial-paisajístico llevado a cabo contribuye al estado de la cuestión poniendo de relieve que la geografía política del territorio se ha ido transformando en torno al proceso de jerarquización del orden social y el sistema de poder. Esto es, el mapa de la Indigecia modela un paisaje simbólico en el Ibérico Antiguo, y un paisaje políticamente centralizado y unificado, delimitado por fronteras políticas, en el Ibérico Pleno.El enfoque para analizar el horizonte Ibérico Antiguo se ha centrado en evaluar la territorialidad política y la primera articulación del espacio según patrones jerárquicos. A este respecto se ha formulado una propuesta teórico-metodológica desde una óptica novedosa, basada en el análisis de tres indicadores espaciales, visibilidad, mapa de costes, y polígonos Thiessen, que son valorados en combinación con la delimitación de cuencas hidrográficas. El objetivo de este planteamiento es comparar los límites de las unidades espaciales con los de una región natural. El método opera como una cadena de estructuras espaciales que permite plantear pautas de comportamiento territorial para realizar una aproximación a la estructuración de la organización sociopolítica. A partir de los resultados alcanzados, se han podido definir las formas del paisaje en este periodo histórico y documentar un modelo de sociedad de jefatura compleja con una base de poder heterárquica. Por otra parte, durante la fase del Ibérico pleno, la investigación ha desvelado indicios de un proceso de territorialización que apunta al tránsito de un ordenamiento político descentralizado hacia formas de jerarquización social centralizada, características de sociedades estatales. Esta dinámica se hace evidente en la amortización de los oppida de Mas Castellar de Pontós y Peralada, y la consiguiente concentración de poder en Ullastret, como manifiesta la enorme ampliación de su perímetro fortificado y la reformulación de su urbanismo. Por último, con este marco estructural como referencia, se ha tratado de analizar los elementos del registro arqueológico que permiten hacer lecturas sobre el surgimiento de formas de configuración política centralizada conducentes a establecer el modelo de sociedad estatal. Criterios como la organización en populi de la Iberia septentrional, la estructura social, y la reclamación de un territorio, han llevado a proponer y desarrollar el concepto de estado tribal centralizado." .

Anàlisi dels espais de presentació arqueològics de l'edat dels metalls [Fitxer informàtic] / Clara Masriera Esquerra ; [dirigida per: Joan Santacana]
Masriera i Esquerra, Clara


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2008
Dirigida per: Santacana, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials, 2008
1 recurs electrònic
Programa de Doctorat Didàctica de les Ciències Socials i Patrimoni, bienni 2003-2005. Bibliografia.

La present recerca parteix d'una problemàtica que essencialment es planteja en el camp de la Prehistòria i més concretament dels períodes protohistòrics. En la mesura que el coneixement de la Prehistòria no es recolza exclusivament en allò que s'estudia en el sistema educatiu reglat, sinó que en gran part la població coneix aquesta disciplina gràcies a les restes materials, ja siguin jaciments arqueològics o objectes dels museus, es pot comprendre que el problema que ens hem plantejat recau sobre les formes en les que s'han presentat aquests jaciments. Concretament, la tesi focalitza el seu interès en els jaciments arqueològics reconstruïts-restituïts a partir dels quals es formula la hipòtesi principal que ve a ser: En la mesura que la majoria de persones tenen dificultats en la conceptualització de l'espai físic, la visita a un jaciment arqueològic restituït hauria de portar a una major comprensió d'aquests.Per arribar a determinar la validesa o no de la hipòtesis la tesi s'estructura en cinc grans apartats i una conclusió. La recerca parteix de l'estat de la qüestió de l'arqueologia protohistòrica a Europa occidental, centrant l'anàlisi en l'Edat dels Metalls. Per tant, aquesta primera part del nostre treball, per sí mateixa, podria constituir una tesi, i el que nosaltres hem fet és situar-nos en el nivell més superficial, que és el mínim necessari per poder avançar en la recerca específica. Podem concloure que en la primera part de la tesi, s'analitza un període ampli de la Prehistòria, tradicionalment anomenada Edat dels Metalls, que en el cas català es concreta en l'anomenada cultura ibèrica (S. V aC - I dC). S'elabora un breu estat de la qüestió des del punt de vista de la disciplina de referència, és a dir, l'arqueologia prehistòrica.A la segona part de la recerca es pretén conèixer com es tradueix a nivell patrimonial l'Edat dels Metalls. És a dir, volem saber quin és el grau de conservació i la forma com s'ha museïtzat aquest patrimoni a una gran part d'Europa. Per tant, en aquesta part de la recerca ens preguntem: què en queda de tot plegat?Per respondre la pregunta, cal esbrinar doncs el que en podríem anomenar patrimoni arqueològic immoble. Dins d'aquest patrimoni trobem el que es troba obert al públic sota la formula de parc arqueològic o semblant. Són aquests equipaments culturals el nostre segon objectiu d'anàlisi; saber què en queda és important però, sobretot volem saber de quina manera són mostrats al públic.Per fer aquesta recerca, ens cal emprar mètodes molt poc reglats, ja que no podem recórrer al simple cartografiat arqueològic. Es tracta doncs d'establir un mètode de treball que sigui com un garbellat al qual partint dels noms de jaciments arqueològics apareguts en la bibliografia científica en destriem aquells que s'han conservat i de tots ells en separem els que s'han museïtzat. I encara cal que d'aquests darrers en fem una tria, ja que no tots ens interessen de la mateixa manera.Per assolir els resultats que ens hem proposat, en aquesta part de la recerca s'intenta doncs fer un mostreig d'un nombre significatiu de jaciments arqueològics d'aquest període a partir de la localització d'aquests en els manuals de referència, a internet i a guies de viatge. Finalment però, aquells centres d'arqueologia experimental que presenten el seu llegat mitjançant la reconstrucció física volumètrica s'han trobat a través de la tècnica anomenada "snowball sampling ", és a dir, aquella que busca crear un mostreig a partir de subjectes existents a partir dels quals se'n coneixen d'altres i s'amplia el mostreig. En el cas que ens ocupa, el coneixement dels centres estudiats i descrits en aquest segon capítol es desconeixien en part degut a la seva dispersió física i manca, fins fa poc, d'una relació explícita entre tots ells. A partir doncs del coneixement previ que teníem d'alguns d'aquests centres, hem anat dibuixant la història de la presentació del patrimoni arqueològic en tamany real, al mateix temps que s'ha desglossat tota una xarxa de museus a l'aire lliure d'arqueologia, alguns dels quals hem estudiat in situ, tan el seu personal com el seu públic. En aquest capítol doncs fem un recull, descripció i valoració d'aquests centres. L'únic jaciment arqueològic de l'Edat dels Metalls que ha estat museïtzat a Espanya de forma integral, seguint tècniques d'arqueologia experimental i amb finalitats didàctiques és la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Baix Penedès, Tarragona) que serà, per tant, objecte especial d'investigació. En el tercer apartat, i una vegada conegut i estudiat l'objecte d'estudi, el patrimoni arqueològico-arquitectònic reconstruït a mida real, ens plantegem les hipòtesi de treball. Davant de l'abast de la problemàtica, ens veiem obligats a emprar metodologies inductives, que vagin de l'estudi d'allò que és particular al coneixement d'allò que és general; per tant volem comprovar les hipòtesi mitjançant un estudi de cas, fet en profunditat en un jaciment prèviament seleccionat, la ciutadella ibèrica de Calafell, i emprant com a contrast altres quatre jaciments ibèrics que formen part de "La ruta dels Ibers" - Ullastret (Girona), El Turó de Ca n'Olivé (Barcelona), El Molí de l'Espígol (Lleida), i La Moleta del Remei (Tarragona) -. La particularitat d'aquest estudi és que vol comparar dos models de presentació del patrimoni arqueològic, per una banda, aquell que tan sols ha estat consolidat i es presenta al públic sense més interpretació que un plafó; i per altra banda, aquell en el qual se li ha aplicat una reconstrucció volumètrica a tamany real de part o tot el conjunt. A l'apartat quart, dedicat a la metodologia d'anàlisi s'intenta establir el marc teòric en el qual s'insereix la recerca, es justifica l'interès de l'estudi, es delimita l'objecte d'estudi, amb tots els models que se'n deriven, s'estableix la problemàtica específica de la recerca i s'afronta la metodologia de tipus qualitatiu i quantitatiu que permet establir comparacions entre dos models contrastats i diferents de presentar el patrimoni arqueològic: el model que en podem dir integral científico-didàctic i el model clàssic.A l'apartat cinquè, es porta a terme la recerca constituïda fonamentalment per un treball de camp que, com ja hem dit en l'apartat anterior, ha estat de tipus qualitatiu en una primera fase i quantitatiu en una segona. El tractament estadístic de les dades i el resultat del processament de les entrevistes i observacions realitzades, permeten arribar a resultats que es contrasten amb les hipòtesi plantejades. Aquest apartat és doncs el punt central de la recerca, i constitueix el nucli del nostre treball.Finalment, el darrer apartat del treball és el de conclusions i en ell es constata l'assoliment dels objectius plantejats i la validació de les hipòtesi. Sorprenen els resultats en validar la hipòtesi de partida, afirmem doncs que hi ha una major comprensió pel públic dels jaciments arqueològics reconstruïts que no pas els consolidats.

La Cerámica ática de Ullastret / Marina Picazo ; [dirigida per: Joan Maluquer de Motes]
Picazo Gurina, Marina


1974
Dirigida per: Maluquer de Motes, Joan. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1974
380 f. ; 29 cm
Exemplar fotocopiat. Bibliografia.

Las Excavaciones arqueológicas del yacimiento prerromano de Ullastret, Bajo Ampurdán (Gerona) / Miguel Oliva Prat ; [dirigida per: Joan Maluquer de Motes]
Oliva i Prat, Miquel


1969
Dirigida per: Maluquer de Motes, Joan. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1969
2 vols. ; 32 cm
Exemplar fotocopiat. Bibliografia.

L'Orquestra Simfònica de Girona (1929-1937) : un projecte de regeneració cultural a través de la música / Joan Gay ; [dirigit per Jaume Ayats Abeyà]
Gay i Puigbert, Joan


2018
Dirigida per: Ayats Abeyà, Jaume. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2018
1 recurs electrònic (754 p.)
Bibliografia.

L'Orquestra Simfònica de Girona va presentar-se el 5 de juliol de 1929. La tardor següent va protagonitzar una petita gira per les associacions de música de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Sabadell i Reus. El director va ser el músic militar Ismael Granero, fins que va tornar a les terres valencianes d'on era originari, a finals de 1931. A partir de 1932, el compositor barceloní Ricard Lamote de Grignon es desplaçava periòdicament a Girona per dirigir l'orquestra. En aquesta segona etapa, la formació va renovar el seu repertori i va continuar jugant un paper destacat en la vida cultural de la ciutat. Malgrat els problemes econòmics i la manca de continuïtat, va subsistir fins a la Guerra Civil Espanyola. El propòsit inicial d'aquesta tesi ha estat analitzar des de la perspectiva musicològica la trajectòria d'una entitat que restava per explorar en la majoria dels seus aspectes. La dispersió i la migradesa dels materials que podien proporcionar informació han aconsellat recórrer a tota mena de fonts: documentació oficial, programes de concert, premsa, fons personals, epistolaris i la memòria oral dels qui en van ser testimonis. D'aquesta manera, s'ha pogut resseguir l'evolució de les actuacions, la procedència i el perfil personal dels músics i el món estètic que dibuixava el repertori interpretat, així com els intents previs de fundar agrupacions similars a Girona. A partir d'aquest teixit de dades, l'existència de l'orquestra permet qüestionar a quins interessos responia, quins grups socials van impulsar-la i quins models van inspirar-la. Els lligams amb altres organitzacions cíviques i amb la política local, la presència en l'esfera pública de la ciutat i el recorregut vital dels seus gestors i dirigents demostren, com en d'altres casos, que l'activitat orquestral era una concreció més d'un programa de regeneració de la vida col·lectiva, amb voluntat que fos extensiu a tots els grups socials i que va contribuir a dignificar l'ofici de músic. D'altra banda, l'Orquestra Simfònica de Girona no va ser un cas únic; en altres ciutats catalanes es van crear entitats orquestrals amb un seguit de coincidències que no poden ser casuals. Les iniciatives encaminades a normalitzar les estructures musicals a Catalunya per equiparar-les als models europeus havien començat feia dècades: va ser un procés lent, iniciat a finals del segle xix, i que el programa del noucentisme va assumir com a propi. En un context posterior, entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers temps de la II República, les orquestres poden considerar-se un fruit tardà d'aquell ideari. En un període convuls i canviant, van esdevenir institucions que projectaven una dimensió col·lectiva de la sociabilitat urbana.

Pesca i associacionisme al litoral de Girona: la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII) / Alfons Garrido Escobar, Joan Lluís Alegret, Joaquim Maria Puigvert i Solà
Garrido Escobar, Alfons


2006
Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2006
208 p., relligades ; 30 cm
També disponible en versió digital.

L'objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l'estudi de l'associacionisme marítimo-pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar, nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d'efectius humans els vaixells de l'Armada, va capgirar radicalment la situació del sector pesquer, a banda d'importat i instaurar, pels que l'han estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es caracteritzava i com encaixava l'associacionisme pesquer català en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot aquest procés.

Dinámica sedimentaria del cañón submarino de Palamós / Jacobo Martín Nascimiento ; [dirigida per: Albert Palanques Monteys, Pere Puig Alenyà]
Nascimiento, Jacobo Martín


2005
Dirigida per: Palanques Monteys, Albert. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2005
193 p. : il., gràf., taules ; 30 cm
Tesi doctoral del programa de doctorat de Ciències del Mar (UPC - UB - CSIC), 2005. Bibliografia.

Estudi d'un epistolari privat del renaixement : la correspondència d'Hipòlita Roís de Liori de Requesens, comtessa de Palamós : extreta de l'Arxiu del Palau, S. XVI / Laia de Ahumada ; [dirigida per: Eulàlia Duran]
Ahumada Batlle, Laia de


1999
Dirigida per: Duran, Eulàlia. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana, 1999
493 p. : taules ; 30 cm
Programa de doctorat: Interpretació de textos antics, bienni 1990-1992. Bibliografia. Apèndixs.

Sistemàtica i ecologia de la ictiofauna litoral de la Costa Brava Centre : Palamós [Microforma] / Lluís Mercader i Bravo ; [dirigida per: Domènec Lloris, José Domingo Rodríguez Teijeiro]
Mercader i Bravo, Lluís


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1992
Dirigida per: Lloris, Domènec; Rodríguez Teijeiro, José Domingo. Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal, 1991
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (9 p. ; 16 cm) (Col·lecció de tesis doctorals microfitxades, 1401) 
Bibliografia. A la contraportada: Divisió: Ciències Experimentals i Matemàtiques, Departament: Biología Animal. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 8478756957

Sistemàtica i ecologia de la ictiofauna litoral de la Costa Brava Centre : Palamós / Lluís Mercader i Bravo ; [dirigida per: Domènec Lloris, José Domingo Rodríguez Teijeiro]
Mercader i Bravo, Lluís


1991
Dirigida per: Lloris, Domènec; Rodríguez Teijeiro, José Domingo. Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal, 1991
497 f. : il. algunes col., gràf., taules, map. ; 30 cm
Bibliografia.

El Territorio ampurdanés entre los siglos V al X : Dispositio et compositio ecclesiae [Fitxer informàtic] / Montserrat Valls Mora ; [dirigida per: Antonio Millán Gómez, Lluís Giménez Mateu]
Valls Mora, Montserrat


2019
Dirigida per: Millán Gómez, Antonio; Giménez Mateu, Lluís. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2019
1 recurs electrònic

La arquitectura eclesiástica rural anterior al año 1000 en el noreste hispánico, contiene información sobre la evolución territorial y los cambios sociales que ocurrieron en una etapa histórica llena de luces y sombras. Teniendo como material de estudio un grupo de 74 iglesias seleccionadas por su cronología de implantación y de construcción entre los siglos V al X, se analiza la evolución del tejido eclesiástico en el territorio ampurdanés y las herramientas conceptuales empleadas para la edificación. Las iglesias son un material arquitectónico único para acercarse a las transformaciones que acaecieron entre la fragmentación del Imperio romano y la consolidación de la Europa feudal. El territorio ampurdanés es un escenario privilegiado por su situación geográfica fronteriza y el volumen cuantitativo de esta pequeña y sencilla arquitectura rural. La evolución del cristianismo inicial junto al desarrollo del poder eclesiástico ligado al civil, a partir del siglo IV, es la clave de bóveda para comprender las transformaciones sociales ocurridas durante el periodo analizado. En definitiva, estos argumentos son esenciales para entender el patrimonio ampurdanés y actuar en consecuencia. A lo largo de la tesis se elaboran los mapas de las distintas etapas temporales que dibujan la cronología y características de cada una. Estos mapas permiten visualizar el desarrollo secuencial del tejido eclesiástico: una primera fase restringida al mundo urbano; una segunda que da el salto al mundo rural en búsqueda del aislamiento; una tercera en que se amplia y socializa la implantación rural y; una cuarta que consolida este tipo como origen del tejido parroquial ya extendido a todo el territorio. Por otro lado, la deducción de los procedimientos técnicos que se utilizan en cada etapa, confirma y afinan las conclusiones aportadas por el análisis urbanístico. El estudio geométrico-modular de la fase cronológica de cada iglesia, ha facultado la obtención, mediante medias aritméticas, de la receta conceptual que se aplicó en cada una, basadas en un módulo director, unos dimensionales y las proporciones utilizadas. Estas fórmulas artesanales confirman como después del siglo VI se produce el cambio de paradigma, incluso a nivel constructivo. La cubierta abovedada no se consolida hasta el siglo IX en que se alcanza seguridad en las técnicas utilizadas. Esta confianza permitirá, en el siglo X, asumir libertad con las formas circulares que acabarán estandarizándose. En definitiva, en este espacio temporal, se conforma el tipo "madre" de las iglesias que luego dará lugar a los posteriores estilos medievales.

Contaminación por Arsénico en Acuíferos de Catalunya (España) [Fitxer informàtic] / René Ventura Houle ; [dirigida per: Xavier Font Cisteró]
Ventura Houle, René


2015
Dirigida per: Font i Cisteró, Xavier. Universitat de Barcelona, 2015
1 recurs electrònic

El arsénico (As) es una de las 10 sustancias químicas que la Organización Mundial de la Salud (OMS) considera más preocupantes para la salud pública y además es uno de los elementos más tóxicos que pueden ser encontrados en el medio ambiente, es carcinogénico, genera alteraciones en el sistema digestivo e inmunológico, entre otras afecciones. Debido a los procesos naturales de interacción en la geoquímica de las aguas subterráneas, estas son proclives a presentar concentraciones de As de forma natural, siendo una de las causas más comunes y que generan más problemas de gestión, aun por encima de los episodios de contaminación antropogénica. En una revisión previa de datos de calidad del agua en las masas de agua de Cataluña, se identificó que existían acuíferos con concentraciones de As fuera de norma, los cuales carecían de estudios profundos de investigación. De dicho análisis se eligieron cuatro emplazamientos: Acuífero del Delta Llobregat; municipios de Gavá y Viladecans, Acuífero del Baix Ter: municipio de Fontanilles Acuífero de la cuenca alta del Ter (Vall de Ribes): municipios de Ribes de Fresser En dichos sitios se llevaron a cabo trabajos de prospección hidrogeoquìmica con el objetivo de caracterizar las implicaciones ambientales de la contaminación por As. Los resultados obtenidos demuestran 3 episodios donde el As superaba los límites de concentración impuestos por la OMS para consumo humano de 10 µgL-1, donde el origen del As dependía de 3 factores: El sustrato del acuífero, el estado de oxidación-reducción y el flujo de agua en el acuífero. Las muestras de agua analizadas demostraron que minerales de óxidos y oxidroxidos de As se disolvían en la zona saturada y que el origen de estos podían ser tanto de origen natural (en el emplazamiento del Baix Ter), de origen antropogénico (en el Delta de Llobregat) y una combinación de ambos procesos (en el Alt Ter). La alteración en los flujos de agua del acuífero, causado por la sequía en Cataluña en los años de 2007 y 2008, arrojaron evidencia de la influencia de este fenómeno climático no solo en el caso particular del As, si no de la eoquímica en general de los acuíferos. Efectos de concentración por reducción de volumen, en el caso del acuífero del Baix Ter y el fenómeno de lavado piezométrico en el Delta de Llobregat, generaron que las concentraciones de As se elevaran como causa de dicho fenómeno climático. Pese a las evidencias recabadas, el As no compromete grandes masas de agua en Cataluña, dichos episodios presentan una incidencia puntual y no hay población afectada. Sin embargo es importante mantener un control sobre los sitios que presentaron concentraciones de As, ya que los efectos de los periodos de sequía y las fluctuaciones en los niveles piezométricos, pueden influir tanto en la dispersión, como en la concentraciones de As.

Le Précontinent catalan entre le Cap de Begur et Arenys de Mar Espagne : structure et sédimentation récente : thèse de 3ème cycle, Géologie régionale, structurale et appliquée / Jorge Serra Raventós; dirigida per Oriol Riba i Arderiu
Serra i Raventós, Jordi


1976
Dirigida per: Riba i Arderiu, Oriol. Université Paul Sabatier Toulouse III, 1976
161, XXIX f : il.; 30 cm + 1 mapa
Mecanoscrit fotocopiat. Bibliografia.

El inicio de mi especialización en el campo de la oceanografía, y más concretamente de la sedimentología marina, lo he podido adquirir en los últimos años en el "Centre de Recherches de Sédimentologie Marine de Perpignan" y el Departamento de Estratigrafía de la Universidad de Barcelona. En los proyectos de trabajos de estos dos centros hemos conducido el análisis de las correlaciones tectónico-sedimentarias a la plataforma continental central catalana, esperando que en un futuro próximo podremos extenderlo a sectores más meridionales. El objeto del presente estudio, guardando las líneas de los que lo han precedido es el análisis de la interacción entre la tectónica y el fenómeno sedimentario registrado en el recubrimiento de la plataforma continental. Diversos autores, sean clásicos o contemporáneos, han puesto siempre de relieve el papel esencial de la neotectónica en la formación del actual Mediterráneo. En la zona estudiada, las manifestaciones de este tipo son del todo evidentes. La primera parte de la memoria está dedicada al estudio del recubrimiento sedimentario a través del análisis de los perfiles sísmicos, permitiéndonos establecer al mismo tiempo la repercusión de la tectónica en la disposición de las series recientes. Delimitarnos igualmente las grandes unidades morfológicas del precontinente. La segunda parte consiste en el estudio del sedimento por los metodos clásicos, comprendiendo los análisis granulométricos, mineralógicos, geoquímicos y faunísticos; esta serie de análisis nos permite definir algunos de los factores que determinan la naturaleza del sedimento y su deposición, así como la evolución y cronología de los últimos estadios del Cuaternario. En la tercera y última parte exponemos las conclusiones que se desprenden de nuestro estudio, extendiéndolas a las consecuencias que implican para la evolución del Mediterráneo occidental.

El Precontinente catalán entre Cap Begur y Arenys de Mar (Provs. de Gerona y Barcelona): estructura y sedimentación reciente [Fitxer informàtic] / Jorge Serra Raventós; dirigida per Oriol Riba i Arderiu
Serra i Raventós, Jordi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Riba i Arderiu, Oriol. Universitat de Barcelona. Departament d'Estratigrafia, 1975
1 recurs electrònic

El inicio de mi especialización en el campo de la oceanografía, y más concretamente de la sedimentología marina, lo he podido adquirir en los últimos años en el "Centre de Recherches de Sédimentologie Marine de Perpignan" y el Departamento de Estratigrafía de la Universidad de Barcelona. En los proyectos de trabajos de estos dos centros hemos conducido el análisis de las correlaciones tectónico-sedimentarias a la plataforma continental central catalana, esperando que en un futuro próximo podremos extenderlo a sectores más meridionales. El objeto del presente estudio, guardando las líneas de los que lo han precedido es el análisis de la interacción entre la tectónica y el fenómeno sedimentario registrado en el recubrimiento de la plataforma continental. Diversos autores, sean clásicos o contemporáneos, han puesto siempre de relieve el papel esencial de la neotectónica en la formación del actual Mediterráneo. En la zona estudiada, las manifestaciones de este tipo son del todo evidentes. La primera parte de la memoria está dedicada al estudio del recubrimiento sedimentario a través del análisis de los perfiles sísmicos, permitiéndonos establecer al mismo tiempo la repercusión de la tectónica en la disposición de las series recientes. Delimitarnos igualmente las grandes unidades morfológicas del precontinente. La segunda parte consiste en el estudio del sedimento por los metodos clásicos, comprendiendo los análisis granulométricos, mineralógicos, geoquímicos y faunísticos; esta serie de análisis nos permite definir algunos de los factores que determinan la naturaleza del sedimento y su deposición, así como la evolución y cronología de los últimos estadios del Cuaternario. En la tercera y última parte exponemos las conclusiones que se desprenden de nuestro estudio, extendiéndolas a las consecuencias que implican para la evolución del Mediterráneo occidental.